Regressió democràtica
Espanya perd credibilitat democràtica cada dia que passa degut al seguit d’actuacions restrictives dels drets i les llibertats més elementals dels ciutadans. Si fa un mes, a París, l’organització Human Rights Watch denunciava en el seu informe del 2017 l’ús “excessiu i injustificat” de la força per part de la Policía Nacional i la Guàrdia Civil en el referèndum de l’1 d’octubre i recordava a Espanya la seva pertinença al Conveni Europeu de Drets Humans, ara ha estat Amnistia Internacional (AI), l’ONG més influent del món, qui des de Washington ha denunciat explícitament la violència policial a Catalunya i la restricció de drets fonamentals per part de l’Estat espanyol.
El govern de Mariano Rajoy s’enroca negant la brutalitat policial i proclamant la pulcritud democràtica de l’estat de dret espanyol, però cada cop es percep més la distància entre les proclames i els fets. L’informe d’Amnistia Internacional és molt dur en aquest sentit, per exemple, criticant la desproporció entre les acusacions als líder socials Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, i el seu empresonament, o també denunciant els judicis i acusacions a persones per haver fet ús del seu dret a la llibertat d’expressió o del dret a la informació.
El pitjor de tot és que l’ informe, a pesar de ser presentat oficialment ahir, ja és antic, perquè a Espanya, en poques hores, s’ha sentenciat a tres anys i mig de presó un cantant de rap per la lletra d’una cançó, s’ha segrestat un llibre per ordre judicial i s’ha censurat una exposició fotogràfica titulada ‘Presos polítics a l’Espanya contemporània’ en un certamen artístic. La dinàmica és perversa i regressiva per a la democràcia espanyola, i no es percep una voluntat majoritària i decidida a denunciar-ho i sobretot a fer-hi front.