Persecució major

El procés judicial obert contra el major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, és una de les situacions més paradoxals i injustes que s’han derivat de la reacció furiosa de l’Estat sobre el referèndum de l’1 d’octubre passat, i no es pot deslligar de l’èxit que va suposar la gestió dels atemptats gihadistes del 17 d’agost a Barcelona i Cambrils per part de Trapero, el cos de Mossos i el govern català. Fora d’Espanya no s’entén la posició actual de l’home que va rebre tots els elogis per l’eficàcia, la rapidesa i el control de la situació amb què la policia catalana va respondre a l’acció terrorista, neutralitzant els autors de l’atemptat i retornant la sensació de seguretat a la població.

La imatge dels Mossos i el seu major resolent un problema d’abast internacional amb independència de les policies i el govern espanyols, el context polític de recta final cap al referèndum d’independència de Catalunya, la seva actuació proporcionada i respectuosa amb els ciutadans tant en la manifestació del 20-S com en la consulta de l’1-O, i el contrast evident amb la violència i brutalitat de la Guàrdia Civil i la Policía Nacional, amb el consegüent rebuig de la població catalana, han provocat la reacció orgullosa i desmesurada de l’Estat.

El govern espanyol s’ha esforçat a desprestigiar la labor dels Mossos, a exhibir que el control real del territori i de l’ordre és seu, i a defensar la indefensable actitud de les policies de l’Estat posant fora de la llei la labor de la policia de la Generalitat. La destitució del major Trapero, el seu confinament a labors administratives i la persecució judicial, impulsada des d’Interior i la Guàrdia Civil a l’Audiencia Nacional, són pur acarnissament amb qui veuen com l’enemic. Un tractament injust i immerescut per a un professional competent a qui la història i la mateixa societat catalana algun dia rehabilitaran.