Espanya és una suma de problemes
El conflicte polític existent amb Catalunya s’ha situat com un dels principals problemes que afronta Espanya a hores d’ara. Però no és ni de bon tros l’únic. La imatge de l’Estat espanyol ha viscut en els darrers anys una profunda degradació en emergir una multitud de problemes profunds i estructurals. Una justícia lenta i amb una falta d’imparcialitat que s’ha fet evident en la causa general engegada contra el republicanisme català però també en molts altres casos. Una constant vulneració de la llibertat d’expressió amb fets com la requisa de camisetes grogues a la final de copa, la censura d’obres d’art, segrest de llibres o empresonaments de rapers. Un elevadíssim grau de corrupció política i empresarial.
Cal afegir-hi el desprestigi de la casa reial, especialment a Catalunya pel dur discurs de Felip VI el 3-O contra el republicanisme català, però també pels afers de corrupció d’Urdangarin i la infanta Cristina, els enfrontaments entre la reina Letícia i la seva sogra o els escàndols del rei emèrit Joan Carles I. Per no parlar d’infraestructures catastròfiques com els terratrèmols del Castor, autopistes ruïnoses que s’han hagut de rescatar o milers de quilòmetres d’AVE innecessaris mentre es bloqueja un imprescindible corredor del Mediterrani. Afegint-hi un atur encara disparat i un deute inassumible. I davant d’això una dèbil oposició política. Tot plegat indica que potser el problema, amb majúscules, és Espanya. No pas la ciutadania sinó la seva articulació política, territorial i social que requereix profundes transformacions fins ara incapaços de dur a terme. Probablement, el naixement de la República catalana seria un detonant que permetria a Espanya afrontar el cúmul de problemes que ara suposen un llast insuportable.