Opinió

Zaplana i l’espoli valencià

La detenció de l’expresident de la Generalitat valenciana i ministre i portaveu del govern d’Aznar, Eduardo Zaplana, acusat de blanquejar diners presumptament procedents de comissions cobrades per adjudicacions irregulars durant el temps que va ser president de la Generalitat (1995-2002), obre un nou capítol en el llibre negre de la corrupció a l’Estat espanyol. No és un capítol qualsevol pels càrrecs importants que va ocupar en 17 anys de trajectòria política en tant que home fort del PP de José María Aznar. La seva detenció sembla confirmar moltes de les sospites que sempre han acompanyat el personatge, molt especialment des que va aparèixer en unes gravacions policials del cas Naseiro (1990), en què deixava clara la seva visió particular de la política no pas com una vocació de servei públic per millorar les coses, sinó com una eina per a l’enriquiment personal. És aquesta concepció de la política la que seurà amb ell al banc dels acusats.

Amb Zaplana, Francisco Camps i José Luis Olivas, tres dels quatre presidents del Partit Popular que ha tingut el País Valencià estan directament implicats en casos de corrupció. La dada ja no sorprèn, després del llarg historial de casos de corrupció vinculats al finançament il·legal del PP valencià que han sortit, en els quals s’han vist implicats més de 130 càrrecs del partit, entre presidents, consellers, diputats, alcaldes i regidors. Això no obstant, continua resultant esfereïdor constatar el mal que ha fet el PP al País Valencià, no només instigant l’anticatalanisme, discriminant el valencià, liquidant el Canal 9 o contribuint a un infrafinançament crònic, sinó també amb la utilització barroera de les institucions valencianes i amb l’espoli que hi ha perpetrat durant gairebé dues dècades.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.