El groc i la involució

El discurs del nou número 2 de la fiscalia superior de Catalunya, Pedro Ariche, anuncia un salt qualitatiu en la persecució del groc, com a símbol de protesta contra l’existència de presos polítics, la repressió de l’Estat a Catalunya o la vulneració de drets i llibertats. Al fiscal semblen grinyolar-li molt més símbols i expressions de protesta com són els llaços i creus grogues, que les agressions i actituds violentes de persones contra aquests actes de protesta. Fins i tot es permet opinar que s’ha utilitzat l’espai públic de forma “irregular” i demana als Mossos i a la Policia Municipal que actuïn per corregir-ho i evitar nous enfrontaments.

La posició del fiscal, avalada ahir pel mateix president del TSJC, Jesús M. Barrientos, concorda amb la sobreactuació de Ciutadans al Parlament violentant un llaç groc situat a la bancada del govern, i també amb la carta del delegat del govern espanyol als alcaldes catalans comminant-los a evitar l’ús de l’espai públic per a aquesta protesta. Però el fiscal va més enllà. En primer lloc ignora l’autoritat municipal que ja regula l’ús de l’espai públic, i en segon lloc introdueix l’acció coercitiva i sancionadora de la policia i el poder judicial respectivament contra accions protegides pel dret a la llibertat d’expressió.

Reivindicar, protestar o denunciar no és actuar amb violència, ni provocar ningú; forma part de la llibertat d’expressió, i fer-ho a l’espai públic és un dret de qualsevol ciutadà. Parlem de drets fonamentals, protegits en qualsevol democràcia consolidada i assumits explícitament en la Constitució Espanyola. Suprimir-los o restringir-los per una qüestió ideològica, per un criteri subjectiu o perquè algunes persones s’hi oposen amb violència és una involució democràtica, que cal denunciar i combatre amb tota la fermesa.