Altsasu, una sentència polititzada
La sentència feta pública ahir per l’Audiencia Nacional sobre el cas de l’enfrontament, en un bar de la població navarresa d’Altsasu, entre un grup de joves i un altre d’agents de la Guàrdia Civil fora de servei, demostra que el tribunal no s’ha pogut deslliurar del caire polititzat que l’afer ha tingut des del primer moment. D’entrada, hi ha l’estranya circumstància que un cas com aquest s’hagi jutjat a l’alt tribunal espanyol. Aquesta és una opinió compartida per molts juristes de prestigi que, des del primer moment, han trobat fora de lloc l’acusació de terrorisme que, finalment, va permetre traslladar l’afer a Madrid i no fer tota la instrucció i el judici en primera instància de Navarra, com hauria estat el més lògic. Aquesta consideració del delicte de terrorisme ha estat l’excusa per cometre una injustícia flagrant, que com en el cas dels presos polítics catalans també ha estat motiu de rebuig arreu, i és la d’haver mantingut gairebé dos anys a la presó tres dels joves acusats.
Que el tribunal no hagi considerat el delicte de terrorisme és un alleujament, certament, però la sentència finalment dictada imposa unes penes molt elevades adduint l’agreujant d’odi cap a la Guàrdia Civil, un fet gairebé inèdit i que només es pot atribuir a l’esmentada politització del cas des del primer moment. De fet, és com si el tribunal no hagués volgut afrontar les possibles crítiques per una excessiva condemna per terrorisme i hagués buscat en el presumpte odi cap als agents l’excusa per aplicar un càstig més elevat. Caldrà veure ara també què passa amb la situació de llibertat dels joves empresonats i si l’Audiencia Nacional és tan laxa com ho ha sigut aquesta setmana amb alguns dels condemnats pel cas Gürtel.