Amb pocs signes de canvi

El govern del PP ja és història, el fins ara president Mariano Rajoy va plegar ahir com a líder del partit, i Pedro Sánchez ja és el nou inquilí de La Moncloa, amb el suport de nacionalistes bascos i sobiranistes catalans. L’expectativa de canvi polític a Madrid és notable i el canvi de to i predisposició al diàleg amb la Generalitat del nou president, juntament amb l’aixecament de l’aplicació del 155 a Catalunya, hi han ajudat. No obstant això, la composició del govern de Sánchez, que es farà oficial avui, no permet ser optimistes respecte a l’abast del canvi de política del govern espanyol en relació amb el conflicte que manté amb Catalunya.

La designació com a ministre d’Afers Estrangers de Josep Borrell, l’adepte a Societat Civil Catalana que volia “desinfectar” Catalunya i feia mofa dels presos polítics catalans, el que va combatre el català des del Parlament Europeu i que pertany a la vella guàrdia jacobina del PSOE, sens dubte és coherent amb la complicitat del PSOE en el 155, la judicialització de la política i la persecució de l’independentisme, però no amb la voluntat d’avançar en un diàleg bilateral amb Catalunya capaç, si més no, de pacificar el conflicte.

El paper de Meritxell Batet, possible futura ministra d’Administracions Públiques, com a cara amable del govern espanyol i pont de diàleg amb el govern català, és l’única concessió de Pedro Sánchez al canvi d’estratègia política amb relació al xoc institucional amb Catalunya i sembla tenir molts més obstacles que recorregut real, davant el missatge de fons que envia la composició global del govern de Pedro Sánchez i la previsible fiscalització que en faran el PP i Ciutadans des de l’oposició.