Qui jutjarà el jutge Llarena?

La pressió sobre Pablo Llarena, jutge instructor de la causa contra l’1-O al Tribunal Suprem, es multiplica amb les querelles per prevaricació –una ja presentada i una altra a punt–, la demanda de recusació del jutge per part dels processats davant el mateix Suprem i, finalment, la demanda civil per vulneració de drets interposada a Bèlgica per Carles Puigdemont i els altres membres del govern exiliats, que de moment ja ha motivat una citació al jutge per anar a declarar el setembre vinent. L’objectiu és desemmascarar un jutge que actua de part, per raons ideològiques, que es defineix en privat com l’“últim bastió de la democràcia” i que no pot ser imparcial en aquest cas quan es reconeix com a part afectada i fins i tot amenaçada.

La recusació del jutge està més que fonamentada i és l’objectiu immediat en defensa de tots els processats, ja estiguin en presó preventiva, en llibertat condicional o a l’exili. Més enllà d’això, el govern a l’exili està fent la seva feina, que és internacionalitzar el conflicte polític i també la causa judicial, atesa l’evident parcialitat del jutge, la seva connivència amb l’acusació i la vulneració reiterada dels drets dels acusats, molt especialment dels que estan a la presó, que fan impossible un judici just.

La justícia belga, admetent la demanda civil contra el jutge Llarena i citant-lo a declarar, demostra un cop més que allà sí funciona la separació de poders i posa el focus sobre la molt qüestionada actitud i funcionament de la justícia espanyola en aquest cas, tal com ja va passar amb les mesures cautelars i les peticions d’extradició, assenyalant de nou Espanya com si funcionés amb regles diferents a les dels altres estats de dret d’Europa.