El primer revés a Sánchez
El govern de Pedro Sánchez ja ha pogut constatar que el seu propòsit d’acabar la legislatura i convocar eleccions el 2020 no serà un camí de roses. El Congrés dels Diputats li va tombar ahir el nou sostre de dèficit que proposava l’executiu espanyol, que comportava un increment del 4,4% en la despesa pressupostària. Si es manté aquesta situació, haurà d’assumir el sostre de despesa adoptat pel govern de Rajoy i, per tant, haurà d’ajustar el seu pressupost per al 2019 i les seves polítiques diferencials a aquest sostre. És el primer revés polític important per a Sánchez i el seu executiu, però sobretot és un toc d’atenció evident al PSOE i el seu líder de cara a la tardor, quan haurà de negociar el suport al Pressupost General, presumiblement amb les forces que van fer possible la investidura de Pedro Sánchez.
La fragilitat del govern de l’Estat no és en si una novetat, ja que és producte de l’aritmètica parlamentària. La qüestió rellevant, en tot cas, és que el govern només ha pogut disposar del suport dels 88 diputats del PSOE i dels 4 diputats del PNB, mentre que Podem, ERC i el PDeCAT li han girat l’esquena amb una abstenció que castiga la incapacitat o la poca voluntat del PSOE per negociar i arribar a acords amb aquestes formacions, més enllà d’exigir-los marcar distàncies amb el PP. Les formacions sobiranistes són partits de govern a Catalunya i els hauria estat fàcil vendre el seu suport al govern socialista, perquè hauria suposat 400 milions suplementaris de despesa en el pròxim pressupost català. Però ja no estem a l’època del peix al cove, Catalunya té polítics a la presó, a l’exili i encausats, gent agredida per haver defensat el seu vot. La distensió i el diàleg són necessaris, però no són suficients.