Opinió

El fracassat rescat de Grècia

Encara que oficialment la finalització del rescat de Grècia es vulgui presentar com el triomf del rigor i la solidaritat de les institucions europees, la veritat és que s’ha tractat d’un fracàs sorollós. En primer lloc, el col·lapse econòmic grec va posar de manifest la manca de controls eficaços a la Unió Europea, una impunitat que va permetre als governants hel·lènics falsificar la comptabilitat pública des de l’any 2000, fins que el 2004 es va descobrir l’engany. La implacable reacció de les autoritats comunitàries –més preocupades per protegir els interessos bancaris que d’assegurar la reactivació econòmica– no va fer res més que empitjorar la situació. Finalment, els dos anys d’intervenció inicialment previstos es van convertir en vuit i el país va ser sotmès a una retallada massiva de salaris i de prestacions socials que ha elevat de manera alarmant el percentatge de població en situació de pobresa.

Tot plegat a canvi d’una injecció de 260.000 milions d’euros destinats a alleugerir el deute públic i a permetre el miraculós retorn als mercats financers. Pel camí s’han hagut d’assumir sacrificis costosos i fins i tot s’han patit els efectes perversos de les retallades perquè la reducció del nombre de llocs de treball i la corresponent reducció dels ingressos fiscals van acabar contribuint precisament a incrementar encara més el deute. Fins que el primer ministre, Alexis Tsipras, va aconseguir renegociar un programa més raonable que ha desembocat en un creixement tímid. N’han quedat cicatrius greus i la incertesa sobre l’abast de la vigilància que la UE mantindrà a distància. I també la sensació que per superar el desafiament que va representar el rescat es van assajar fórmules oneroses sense totes les garanties.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.