Una ministra enfangada a la claveguera

La publicació de les converses de la ministra de Justícia, atribuïda a l’intrigant comissari policial José Manuel Villarejo, és una càrrega de profunditat que posa Dolores Delgado contra les cordes però que sobretot l’enfanga fins al coll en l’anomenada claveguera de l’Estat de què Villarejo, actualment a la presó, és un engranatge destacat. La titular de Justícia ha optat per l’atrinxerament i rebutja categòricament la dimissió. Ja es veurà la seva capacitat de resistència, però després de la dimissió de dos membres del gabinet de Sánchez –primer el titular de Cultura Màxim Huerta per temes fiscals i després la de Sanitat Carmen Montón pel màster fals– aquesta és una tercera crisi ministerial que deixa molt tocat el govern socialista.

Delgado ha mentit sobre la seva relació amb Villarejo. I això sol ja podria ser motiu per destituir-la. Però seria quedar-se en les formes i cal anar al fons. La ministra ha de donar explicacions de la relació com a fiscal de l’Audiencia Nacional amb personatges tan foscos com Villarejo. De si estava al cas o ha format part de les conspiracions del policia. I què hi ha de veritat en les seves paraules sobre relacions de jutges del Suprem i membres de la fiscalia amb menors en un viatge a Colòmbia. Que la difusió de les converses és una maniobra de pressió de Villarejo és una evidència. Però són reals. I això no eximeix d’explicacions la ministra. Encara que les crítiques del PP siguin cíniques si tenim en compte la connexió d’aquest partit amb la claveguera de l’Estat mitjançant ministres com Fernández Díaz o tot el que suposa l’operació Catalunya. La qual cosa el que demostra és que no estem davant de casos particulars sinó d’una veritable fossa sèptica que inunda els fonaments de l’Estat.