Corredor mediterrani, a foc lent
L’acte que va congregar ahir a Barcelona centenars d’empresaris –provinents de Catalunya, el País Valencià, Múrcia i Andalusia– per reclamar la realització del corredor mediterrani ferroviari és una gran fita en la llarga reivindicació d’aquesta infraestructura vital. El sistemàtic boicot dels diferents governs espanyols –accentuat en l’etapa de la popular Ana Pastor al capdavant del Ministeri de Foment– a una infraestructura bàsica reclamada fins i tot des de la mateixa UE, i el fal·laç debat sobre traçats que passen per Madrid, no fa res més que evidenciar l’antieconòmic model radial sobre el qual s’ha constituït històricament, i també en l’actualitat, l’Estat espanyol.
El ministre de Foment, el valencià José Luis Ábalos, va sortir del pas en l’acte d’ahir amb el compromís d’acabar la infraestructura l’any 2021. Un termini que cal prendre’s amb prudència i que en cap cas suposarà disposar d’un corredor mediterrani amb la plataforma que plantejava la mateixa UE, descartant l’opció del TAV al Mediterrani. Amb tot, cal reconèixer la millora que suposarà l’execució de l’ample europeu amb el tercer fil que preveu situar Barcelona i València a dues hores de tren, i ara toca concretar la connectivitat del traçat, imprescindible per al transport de mercaderies, amb els accessos a centres logístics i ports. Per això, l’acte d’ahir demostra la necessitat de l’impuls de la societat civil. Al marge de la situació política, Catalunya hauria de compartir el lideratge que té actualment en aquesta reivindicació l’Associació Valenciana d’Empresaris (AVE) que comanda el navilier Vicente Boluda, i que audita semestralment l’obra a tot el traçat, pam a pam. Perquè, passi el que passi, el corredor mediterrani és essencial per a tots.