El Brasil cau a l’abisme de Bolsonaro
El Brasil ha donat la presidència a l’ultradretà Jair Bolsonaro. Aquesta és ja una realitat incontestable perquè la victòria electoral d’aquest exmilitar ha estat inqüestionable. L’arribada a la presidència de Bolsonaro és legítima fins i tot precedida de fets de dubtosa base democràtica com ha estat l’escapçament del Partit dels Treballadors (PT) amb l’‘impeachment’ que va comportar la destitució de Dilma Rousseff com a presidenta i l’empresonament del carismàtic Lula da Silva. La qual cosa ha complicat molt la construcció d’una alternativa de l’esquerra amb el derrotat Fernando Haddad. Però aquestes no són accions atribuïbles al nou president brasiler, malgrat que se n’hagi aprofitat. Ara bé, la presidència d’un simpatitzant del colpisme, de torturadors, misogin, homòfob i racista posarà a prova, i molt, les costures de la quarta democràcia més poblada del planeta.
La recomposició del PT i de l’esquerra s’albira ara d’una urgència històrica. El PT ha de fer una profunda reflexió dels greus errors comesos i renovar-se en lideratge, organització i ideari. És cert que en la primera etapa de Lula a la presidència es van fer grans avenços socials. Però van ser excessivament superficials i la crisi econòmica global va arrasar les millores i va retornar milions de brasilers a la pobresa de la qual havien sortit feia pocs anys. La urgència per millorar la vida de molts compatriotes era comprensible, però hauria d’haver anat acompanyat de canvis estructurals profunds en el sistema econòmic i laboral del Brasil. I, per descomptat, evitar la corrupció i l’endogàmia que en alguns sectors del PT es van instal·lar. Lliçons que ara, des de l’oposició, l’esquerra haurà de tenir molt present per reconnectar-se amb el pols del país.