La marxa de Merkel, la fi d’una era

L’anunci d’Angela Merkel que no es presentarà a la reelecció a la presidència de la Unió Cristianodemòcrata (CDU) i que deixarà la cancelleria d’Alemanya quan acabi l’actual mandat és la recta final cap a la conclusió d’una era marcada per una de les dones més influents de la història política mundial. El temps haurà de dir si Merkel passa a formar part de la galeria de noms il·lustres del seu influent partit, com ara els d’Adenauer o Kohl. Però no és agosarat afirmar que, durant els 13 anys de cancellera, Alemanya ha portat el lideratge d’Europa amb mà de ferro. Ara, després de divuit anys al capdavant de la CDU, Merkel deixa el partit amenaçat per una davallada electoral persistent, tant en les eleccions generals com en les últimes al ‘land’ de Hessen, una situació agreujada per la caiguda dels aliats bavaresos de la CSU.

Merkel ha estat una ferma defensora del projecte comú europeu, encara que el seu europeisme estigués clarament influenciat pels interessos particulars del seu país. Tres crisis han marcat el seu lideratge: la financera, en què va imposar a Europa dures polítiques d’austeritat que van provocar greus conseqüències socials en països com ara Grècia, Portugal, Irlanda o el mateix Estat espanyol i que li van comportar un fort desprestigi; la crisi dels refugiats, que va afrontar amb valentes mesures d’acolliment d’excepció que la van enfrontar fins i tot a sectors del seu partit i dels aliats bavaresos, que van decantar-se cap a posicions xenòfobes, i, finalment, la crisi dels populismes, que ha comportat fenòmens com ara el del ‘Brexit’ en un àmbit europeu o l’emergència de la ultradreta d’Alternativa per Alemanya al seu país. Uns canvis radicals que han fet entendre a Merkel que estem davant reptes que caldrà afrontar des de nous lideratges.