Ucraïna i Rússia, un joc perillós
El darrer incident bèl·lic entre Rússia i Ucraïna succeït a l’estret de Kertx, que separa el mar Negre del mar interior d’Azov, és d’una gravetat extrema. L’enfrontament entre vaixells suposa una escalada de tensió militar intolerable. Aquest és un joc massa perillós que ni la regió ni la resta d’Europa es poden permetre. La condemna internacional a l’atac rus està justificada, ja que ha causat ferits i presoners que han de ser retornats al seu país de seguida. Ara bé, Ucraïna ha d’optar per la prudència i evitar enfrontaments que no ajuden gens a solucionar el conflicte actual. Kíev no pot pretendre embarcar l’OTAN i la resta d’Europa o fins i tot els EUA en una escalada bèl·lica contra una potència mundial com Rússia que pot tenir terribles i inimaginables conseqüències. L’acció de Rússia és del tot criticable, però cal no perdre de vista la seva condició de potència regional que molts cops s’oblida a Europa de manera equivocada.
Quan l’ultranacionalisme ucraïnès va prendre el poder per la força amb la revolta de Maidan, amb la pretensió de marginar els ucraïnesos de cultura russa, el desastre era previsible. Era evident que la població de Crimea i de l’est del país plantarien cara i demanarien ajuda a Moscou. Ucraïna ha acabat perdent aquests territoris amb una cruenta guerra. Però aquesta és una realitat que ni Kíev ni Moscou poden pretendre conduir per la via de l’enfrontament. La situació del Donbass –províncies rebels que volen segregar-se d’Ucraïna–, inclosa la ciutat portuària de Mariúpol sota control de Kíev, així com les relacions entre els dos països veïns, han d’entrar en una via de negociació que estabilitzi la regió, normalitzi la convivència i tingui en compte la voluntat de la ciutadania de totes les comunitats de la zona.