La dimissió de Borrell
La resolució del cas Abengoa, amb una multa de 30.000 euros imposada per la Comisión Nacional del Mercado de Valores (CNMV) al ministre Josep Borrell, l’inhabilita a continuar en el seu càrrec i desacreditarà el govern de Pedro Sánchez en la mesura que, aquest cop, no vulgui o prefereixi no desfer-se de la poma podrida al Consell de Ministres. Borrell va cometre una “falta greu”, traficant amb informació privilegiada quan era conseller d’Abengoa, just abans que les accions d’aquesta companyia s’enfonsessin a la borsa. I després en va cometre una altra, mentint per intentar amagar aquesta actuació il·legal, que al final no va tenir més remei que admetre.
El ministre Borrell és reprovable per altres qüestions, però és fonamentalment per aquesta que és insostenible com a ministre del govern espanyol, i en especial del govern de Pedro Sánchez, perquè en termes d’ètica política Borrell no és millor que l’exministre de Cultura Màxim Huerta, que va dimitir per un deute fiscal que ja havia regularitzat, i sens dubte és pitjor que la també exministra de Salut Carmen Montón, que va dimitir per presumptes irregularitats en el seu màster, que la justícia va decidir arxivar ahir.
El cap de la diplomàcia espanyola no pot ser, d’altra banda, un individu que es manifesta en termes racistes i supremacistes, menystenint els indígenes americans i banalitzant el seu genocidi a mans de les potències colonials europees, que és el que va fer abans-d’ahir potser intentant contraprogramar la sanció de la CNMV. Tampoc es pot inventar una escopinada en seu parlamentària, ni provocar incendis diplomàtics un dia amb Bèlgica i al següent amb el COI, i encara menys sostenir que cal “desinfectar” la societat catalana. La seva designació com a ministre responia a un càlcul polític, que avui dia ja no s’aguanta per enlloc.