Judici sense garanties
La constatació que el judici als líders de l’independentisme català no tindrà res a veure amb la justícia i sí, molt, amb la política és cada dia més sòlida i evident. L’últim exemple és la decisió del Tribunal Constitucional de no pronunciar-se sobre el recurs d’Oriol Junqueras contra la seva presó preventiva incondicional per no interferir en el judici que començarà aviat al Suprem. El TC, un cop més, decideix no protegir els drets de Junqueras, tal com ja ha fet abans demorant fins a un any la seva resposta als recursos dels presos polítics catalans contra les ordres de presó preventiva i vulneració de drets.
No hi ha sorpresa en l’actitud parcial del Tribunal Constitucional en tot el que té a veure amb la repressió del procés sobiranista català. La novetat en aquest cas és que ara el TC contravé expressament el criteri jurídic vinculant del Tribunal Europeu de Drets Humans, que fa dos mesos va condemnar Turquia pel mateix, per haver vulnerat els drets del diputat pro kurd Selahattin Demirtas, que fa dos anys que és en presó preventiva, amb l’agreujant que el TEDH alerta en la sentència que, a banda de vulnerar els drets i les llibertats del polític, “es posa en perill el sistema democràtic”.
A Espanya, el Suprem i el Constitucional no estan garantint els drets dels líders catalans a la presumpció d’innocència i a la llibertat per preparar la millor defensa possible, així com també els estan impedint exercir el seu dret a continuar fent política des de les institucions o els partits. Les seves decisions i criteris s’assemblen molt més a les de la justícia de Turquia que a les de la justícia europea. I la suma d’evidències lamentablement dinamita tota esperança que els presos i exiliats polítics catalans puguin tenir un judici just a l’Estat espanyol.