Opinió

Torna la xacra antisemita

Milers de persones es van manifestar ahir a París per mostrar el rebuig frontal de la societat francesa al rebrot de l’antisemitisme, que s’ha evidenciat a través dels prop de tres mil atacs verbals o físics contra membres de la comunitat jueva de França, la més nombrosa d’Europa, registrats entre 2014 i 2018. Les dades oficials de l’any passat, amb un increment del 74% d’aquests incidents respecte al 2017, han encès totes les alarmes i han mobilitzat tots els partits polítics excepte els d’ultradreta per llançar un missatge unitari de tolerància zero amb el racisme antisemita.

El problema és greu. La tragèdia de l’holocaust jueu del segle passat sembla que ha perdut part de la seva força dissuasiva en determinats sectors socials. Les dades oficials sobre l’increment dels insults, amenaces i agressions a jueus així ho certifiquen. I el creixement del suport social als partits d’ultradreta xenòfobs com el Rassemblement National de Marine Le Pen és un altre símptoma d’un fenomen no únicament francès, sinó d’abast europeu, perquè a Alemanya el 2018 es va tancar amb 1.646 atacs a jueus, amb un increment del 60% de les accions violentes.

És necessari fer pinya contra el racisme, la intolerància i la falta de respecte a la diversitat racial i cultural i, per tant, també contra l’antisemitisme. En aquest sentit és positiva la imatge de la manifestació d’ahir, però caldrà anar més enllà per traslladar aquest consens a mesures concretes i alhora globals, que ataquin d’arrel el problema, tenint en compte, per exemple, que el 70% dels enquestats per l’Agència de Drets Fonamentals de la UE creuen que els països membres de la Unió no fan prou esforços o són ineficaços per erradicar l’antisemitisme.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.