Opinió

La crisi a Cs i l’ambició de Rivera

Albert Rivera no està disposat a abandonar el somni de ser el gran líder de la dreta espanyola, encara que el partit s’ensorri als seus peus. Ho demostra la seva reacció a les desercions de figures importants del nucli dur de Ciutadans, com la del portaveu econòmic, Toni Roldán, o la de l’eurodiputat Javier Nart. S’ha enrocat en la seva estratègia i ha fet sortir Inés Arrimadas, primer, i José Manuel Villegas, després, per “convidar” tots els crítics a fer un pas al costat. Ha obert la porta a tots els que no combreguen amb el plantejament del líder, disposat a blanquejar l’extrema dreta fent els pactes que calgui amb Vox i a escenificar el rebuig frontal a la investidura de Pedro Sánchez. “Amb mi, o contra mi” és, de fet, un aforisme que podria definir la carrera de Rivera i la línia estratègica del partit des que va néixer a Catalunya el 2005.

La crisi a la formació taronja és important, de fons, tot i que encara és massa aviat per saber com acabarà. Els que n’han marxat ho justifiquen dient que no se senten còmodes amb el gir a la dreta del partit, però el fet cert és que l’escorament a posicions reaccionàries ja té uns quants mesos d’evolució. De fet, ja fa setmanes que des de posicions liberals europees s’han llançat tocs d’atenció pels contactes i els acords amb la ultradreta a Andalusia. El més clar, el del president francès Emmanuel Macron, que va ser negat per Albert Rivera i confirmat, posteriorment, pel mateix Elisi, en un desmentiment insòlit. La mentida no ha de ser un obstacle per a les ambicions del president de Ciutadans. I la vergonya de quedar-se sol a Europa –bé, al costat del PP– a l’hora de fer un cordó sanitari a l’ultradreta és un preu que està disposat a pagar per arribar allà on s’ha proposat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.