La caixa de la veritat
L’Estat espanyol té moltes eines per exercir la coacció, i estava anunciat que les faria servir totes per combatre sense reserves el moviment sobiranista català, que amenaça l’‘statu quo’ actual. La presó, l’exili, la persecució penal és el que més es veu, però la repressió a través de l’espoli econòmic de ciutadans i les seves famílies és tan o més inexorable i molt més silenciosa i, en la mesura que l’Estat s’hi ha aplicat sense estar-se de res, la caixa de solidaritat ha estat la resposta de la societat civil catalana per fer costat a polítics, càrrecs del govern, professionals o entitats encausats per la seva relació amb el procés.
La solidaritat de ciutadans, empreses o entitats ha permès reunir més d’11 milions d’euros, que han permès pagar la fiança per treure de la presó membres del govern o del Parlament, evitar l’embargament de béns, comptes i nòmines dels disset càrrecs de l’administració investigats pel jutge del 13 arran de l’1-O, afrontar les multes a Òmnium i l’ANC imposades arbitràriament per l’Agència de Protecció de Dades o evitar la ruïna del govern que va organitzar la consulta del 9-N, pagant la factura imposada pel Tribunal de Comptes.
El govern espanyol apel·la a la llei i la justícia de l’estat de dret, però quan el TSJC va absoldre Artur Mas i els seu govern del delicte de malversació pel 9-N, va utilitzar el Tribunal de Comptes com a alternativa per obtenir la seva venjança. El mateix Tribunal de Comptes, per cert, que fa uns dies, per la porta del darrere i amb el vot de dos consellers vinculats al PP, va revocar la sentència que condemnava l’exalcaldessa de Madrid Ana Botella i set membres del seu govern a pagar 25,7 milions per malversació de patrimoni públic en la venda de 1.860 habitatges a preu molt per sota del mercat a un fons voltor.