Mals auguris per al nou curs polític

El setembre marca tradicionalment l’arrencada del nou curs polític, i aquest any ho farà amb tantes incerteses sobre la taula que no hi ha cap presagi d’estabilitat ni a Catalunya ni a Espanya. En primer lloc, perquè més de quatre mesos després de les darreres eleccions al Congrés dels Diputats, i amb la paràlisi que això comporta, no només a hores d’ara no hi ha cap certesa que Pedro Sánchez pugui ser reelegit com a president del govern espanyol, sinó que en més d’una ocasió, vista la mala gestió que ha fet durant les negociacions amb la resta de formacions, ha semblat que el líder del PSOE, en una actitud irresponsable, prefereixi una nova convocatòria electoral.

A Catalunya, a banda dels efectes que provoca la paràlisi de la política espanyola –entre d’altres, bloquejant les bestretes de diners–, la confecció i aprovació o no dels pressupostos s’entreveu com la guspira que, justificadament o no, pot dur també a un avançament electoral que generaria encara més inestabilitat de la que ja provoquen actualment les tensions entre els socis del govern, que discrepen sobre l’estratègia a seguir en relació amb la confrontació amb l’Estat.

I en l’eix vertebrador de tot plegat, i de la situació dels dos governs, hi ha l’esperada i alhora temuda sentència del Suprem sobre l’1-O, que pot fer dinamitar qualsevol estratègia prèvia. La irresponsabilitat per part del govern espanyol de no haver volgut asseure’s a dialogar i intentar resoldre el principal problema que Espanya té sobre la taula des de la reinstauració de la democràcia, continua no només marcant el futur de les legislatures catalana i espanyola, sinó que pot fer entrar el conflicte en una situació fins ara desconeguda.