L’informe polític de l’advocacia
L’advocacia de l’Estat admet que Oriol Junqueras té immunitat com a eurodiputat, com, de fet, va dictar fa ja gairebé 15 dies el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), i en demana l’alliberament. Ara, paral·lelament, reclama al Tribunal Suprem que se’n demani el suplicatori al Parlament europeu perquè pugui tornar a ser empresonat. Aquest és un dels tres informes que el president de la sala del Suprem que va condemnar els líders del procés, Manuel Marchena, va demanar un cop es va saber el veredicte del TJUE. De fet, no és més que això, i ara ha de ser l’alt tribunal qui decideixi si fa cas a l’advocacia de l’Estat o a la fiscalia, que, poques hores després de la sentència del TJUE, ja va dir que no calia tocar ni una coma de la situació de Junqueras. Ara, com que estem davant d’un procés polític, d’un judici polític, de venjança per l’èxit de l’1-O, l’opinió d’un òrgan dependent del govern del PSOE, l’advocacia de l’Estat, ha generat una expectació que no hauria estat possible en un judici normal.
L’únic informe vàlid en aquest procés hauria estat el que certifiqués la nul·litat de la sentència, per a Junqueras, i per a tots els presos polítics catalans, ja que posar urnes no és pas cap delicte. Una altra cosa és la seva importància política, que pot aplanar el camí cap a una possible investidura de Pedro Sánchez. L’independentisme sempre ha defensat que l’única sortida a una crisi política és una negociació política i, per tant, és bo que els partits catalans, en aquest cas ERC, negociïn amb el PSOE per veure quina és la veritable raó dels socialistes, si fer política d’Estat i cercar una solució que impliqui la negociació entre governs o aprofitar la conjuntura per aconseguir la presidència de l’executiu a baix cost.