Opinió

La frontera judicial europea

La llei de memòria democràtica del govern Sánchez serà un pas endavant de l’Espanya democràtica, quaranta anys després, per entre altres coses admetre i reparar els abusos legals i judicials perpetrats per la dictadura franquista. Hi ha, però, una certa contradicció entre aquesta coherència democràtica que vol aplicar l’Estat i l’immobilisme absolut de les seves estructures judicials, que l’han conduït i el condueixen a xocar frontalment i repetidament amb els principis democràtics i el respecte escrupolós a l’estat de dret que inspiren les actuacions dels tribunals dins la Unió Europea. Ho hem vist al llarg de dos anys i mig en què tribunals de Bèlgica, Alemanya, el Regne Unit o la mateixa UE han coincidit a tombar criteris jurídics, interpretacions legals, procediments judicials, sentències, euroordres de detenció i peticions d’extradició referents als exiliats polítics catalans.

També ho veiem ara en el cas del raper mallorquí Josep Miquel Arenas, Valtònyc, a qui la justícia espanyola ja hauria engarjolat fa temps i durant tres anys i mig condemnat per l’Audiencia Nacional i el Suprem per cometre enaltiment del terrorisme, injúries al rei i amenaces en les lletres de les seves cançons, si no fos perquè va creuar la frontera que separa l’estat de dret (europeu) d’un sistema judicial (espanyol) peculiar, que massa sovint no aplica ni els principis democràtics, ni el rigor legal, ni la imparcialitat que regeixen a la jurisdicció europea. El tribunal de Gant va refusar l’euroordre per no trobar càrrecs equivalents al Codi Penal belga, el Tribunal de Justícia de la UE va esmenar el Suprem per haver aplicat un Codi Penal més dur que no existia quan es van cometre els fets, i el Tribunal Europeu de Drets Humans ha establert que la llibertat d’expressió està per sobre de les injúries. Difícilment la cort d’apel·lació de Gant, que ha de decidir sobre l’extradició, anirà en una direcció diferent. I quan això passi, a aquest cantó de la frontera judicial, continuarem esperant i exigint la reflexió i la catarsi que l’Espanya democràtica troba tant a faltar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.