Editorial

La llei d’amnistia, al Parlament

A mesura que el poder judicial avança passant comptes amb Catalunya pel seu intent d’exercir la sobirania en el referèndum d’autodeterminació de l’1-O i que el camp de la convivència, el diàleg i el pacte entre Catalunya i l’Estat queda sembrat de víctimes de la repressió, l’amnistia es configura com l’única eina capaç de reparar tot el mal fet i alhora encarrilar entre les dues parts un diàleg franc i realista capaç d’abordar solucions al conflicte polític que les enfronta. L’indult o la modificació del Codi Penal pel que fa a la sedició són mesures pal·liatives i parcials, que no corregeixen la violència policial contra la població, els informes falsejats, l’acarnissament de la fiscalia i els jutges, ni la criminalització de persones, polítics, entitats i un moviment social pacífics i democràtics. La reacció de l’Estat a l’aspiració catalana ha estat exagerada, autoritària i venjativa; per tant, injusta i il·lícita, i l’única manera d’admetre aquest error i corregir-lo fins allà on sigui possible és l’amnistia.

No està clar, gens, que l’Estat arribi a reconèixer aquest error. De fet, en vista de l’actuació de fiscals, advocats de l’Estat, jutges i els mateixos governants espanyols, cada dia costa més de creure que ni tan sols es reconegui l’existència d’un problema polític amb Catalunya i, per tant, que existeixi la voluntat real de resoldre’l per una via que no sigui la represàlia judicial, que és el que continuem veient dia rere dia tres anys després de l’1-O. En qualsevol cas, la política catalana continua tenint la responsabilitat d’oferir als seus interlocutors de l’Estat les vies que facin possible obrir camins d’entesa per resoldre el conflicte. I, en aquest sentit, que el Parlament discuteixi i aprovi una llei d’amnistia per portar-la al Congrés no només forma part del conducte reglamentari previst a la Constitució, sinó que és un deure polític i una de les poques iniciatives que poden acabar arrencant un conflicte que sempre ha estat estrictament polític de les grapes d’una judicialització que mai serà solució.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia