La determinació del papa Francesc
L’editorial d’avui ha estat debatut per Xevi Sala, Toni Romero, Susanna Oliveira, Carles Sabaté, Irene Casellas, Anna Serrano, Anna Puig, Ure Comas, Xavier Castillón, Xevi Masachs, Sara Muñoz.
El recent anunci del papa Francesc per obrir més la participació al Sínode dels bisbes incideix en dos punts febles de l’Església Catòlica: el reconeixement del paper de les dones i la implicació dels joves com a relleu generacional. El papa ha estat contundent: a l’assemblea del mes d’octubre hi podran votar per primera vegada les dones i les persones laiques que siguin escollides per participar-hi, una decisió sense precedents perquè fins ara només es permetia fer-ho als prelats. El desig papal estableix que deu clergues siguin substituïts amb criteris de paritat per cinc dones i cinc religiosos però que, alhora, es valori també la presència de joves. S’haurà de tenir en compte durant les reunions internacionals de les conferències episcopals i l’assemblea de patriarques de les esglésies orientals catòliques en què es designaran els candidats a ocupar les setanta places reservades per a membres que siguin bisbes, és a dir, sacerdots, persones consagrades, diaques o fidels laics. Els desitjos papals remarquen el perfil innovador que sempre l’ha caracteritzat tot i que les expectatives transformadores que va aixecar la seva designació hagin quedat devaluades pel caràcter immobilista de la institució.
La determinació de Francesc té el doble efecte: d’una banda serveix per injectar saba nova però de l’altra deixa en evidència les dificultats per evolucionar en temes que altres branques cristianes, com l’Església Anglicana, fa temps que han consolidat. L’admissió del sacerdoci femení n’és, precisament, un exemple categòric. Pel que fa als joves, és evident el distanciament, tant pel que fa en la participació en el cerimonial com pel que fa a la implicació en el mateix sacerdoci. I és poc probable que la decisió de Francesc relativa a la participació al sínode vagi més enllà d’aspectes purament formals. L’Església necessita aprofundir en aquesta línia si realment vol apostar de manera sincera per la reconnexió amb una societat que evoluciona a marxes forçades i que té més tirada a sintonitzar amb el cristianisme de base que no pas amb la jerarquia. El papa Francesc, a més, sap que estem més a prop de fer balanç que no pas de nous impulsos.