Festivals: plens, però massa poc curiosos
Amb ocupacions superiors al 80% (en alguns casos, fins i tot, el 90%) i nombroses actuacions amb entrades exhaurides, els festivals catalans d’estiu (la majoria dels quals, ja acabats o en el tram final) poden fer un any més un bon balanç de públic. L’oferta és àmplia. A esdeveniments amb dècades d’història s’hi afegeixen iniciatives noves. I tot i que les comarques gironines, amb cites com ara Cap Roig o Porta Ferrada, o les de Barcelona, amb una activitat intensa especialment al mes de juliol, aglutinen les programacions amb més audiència, ja no hi ha pràcticament comarca a Catalunya on, a l’estiu, no se celebri un festival. Catalunya, com en presumia fa uns anys una campanya del Departament de Cultura de la Generalitat, es referma com a “terra de festivals” malgrat les inclemències durant els últims anys de la covid i un horitzó econòmic incert. I sense oblidar, naturalment, el paper essencial que durant l’any fan els auditoris o les sales, és just reconèixer la seva rellevància, no únicament en el terreny cultural, sinó també, i molt especialment, en l’econòmic i el turístic.
Xifres a banda, però, i malgrat que aquests festivals, cada estiu a Catalunya, brinden uns quants concerts certament memorables, impera la sensació que la personalitat de molts d’aquests esdeveniments (no tots, però sí en un nombre gens anecdòtic) cada vegada està més desdibuixada. I que, si bé cada estiu hi ha més festivals, això no es tradueix en una diversitat artística més gran. Els organitzadors (siguin públics o privats) s’hi juguen molts diners i és comprensible que no vulguin renunciar a artistes que, malgrat no sorprendre especialment, els asseguren tenir les grades plenes. Els artistes del país, molts dels quals atreuen veritables multituds a les nostres comarques però veuen poc rendible articular gires gaire més enllà, és normal que, en les cites estivals, posin tota la carn a la graella. Però, no obstant tot plegat, i malgrat totes les excepcions que es vulgui, valors com el risc, la curiositat o la descoberta cada vegada es troben més a faltar en l’oferta musical d’estiu.