Temporers sense sostre un any més
Les precàries condicions de vida dels temporers que cada estiu participen en la campanya de la fruita a Lleida són un problema cronificat que, malgrat les promeses, no s’acaba de resoldre. Si la legislació vigent vincula els contractes d’aquesta mà d’obra amb un allotjament assegurat, què hi fan centenars de persones a la zona sense un sostre? La resposta és evident: treballen en l’economia submergida. Per tant, aquesta és una primera qüestió que interpel·la els empresaris del sector de Ponent, que estan obligats a fer els màxims esforços per tenir la situació regularitzada de tot el personal que participa en cada campanya. El sector pateix una davallada de preus i unes condicions meteorològiques adverses que han complicat molt la productivitat, però això no ha de servir per deixar de banda la màxima exigència pel que fa a les relacions laborals.
Pel que fa a les administracions, també han d’assumir els pals de cec que els darrers anys s’han donat a l’hora de buscar una solució per als temporers. En aquest sentit, el nou equip de govern de la Paeria, del PSC, ha corregit el rumb de l’anterior consistori, governat per ERC i Junts, i ha abandonat el projecte de construcció d’un gran alberg que en teoria hauria d’haver servit per aixoplugar a tothom qui ho necessités. Els arguments per fer aquest canvi semblen prou raonables, perquè concentrar en un mateix equipament indigents i treballadors temporals potser no és la millor manera d’abordar el tema. Veurem, doncs, com es reorienta el projecte i si es materialitza en albergs de dimensions més reduïdes i més adequats a cada col·lectiu.
En qualsevol cas, el tema continua un any més pendent i posa en evidència la incapacitat manifesta a l’hora de gestionar aquest problema social. I és així que queda palès que no sabem gestionar l’arribada de gent de fora disposada a buscar feina aquí. Quan ho fan de manera indocumentada quedem desbordats, però quan ho fan per formar part de campanyes periòdiques, com és el cas, tampoc ens en sortim com caldria en un país modern i prou sensibilitzat.