El bucle del conflicte educatiu
El curs escolar comença demà amb un nou lideratge al capdavant de la conselleria d’Educació, Anna Simó, amb més recursos al sistema públic i millores respecte del curs anterior, però amb una vaga del personal docent convocada per al mateix dia de l’estrena. No sembla ni el millor missatge per al milió i mig d’alumnes que demà tornen a classe, ni el millor símptoma per a una societat que aspira a fer de l’educació un dels eixos fonamentals del progrés i la cohesió social del país. En qualsevol cas, la sensació que provoca és de ‘déjà-vu’, amb una conflictivitat cronificada independentment de qui sigui el conseller o consellera de torn i amb la persistència d’uns dèficits estructurals en el sistema educatiu heretats, encara, de les retallades pressupostàries del 2010 que no han estat prou revertides. La sortida d’aquest bucle pervers tothom la té més o menys clara: calen més recursos, més pressupost per acostar la inversió en educació al 6% del PIB que marca la LEC com a objectiu. La qüestió és a quin ritme i en quant temps.
El govern ha fet part dels deures en els darrers mesos, incrementant la plantilla de mestres i professors (1.190 més que el 2022) fins a una xifra inèdita fins ara; procedint a una estabilització històrica de més de 27.000 funcionaris de l’àmbit educatiu; incrementant la dotació per a l’escolarització d’alumnat vulnerable i per a l’escola inclusiva, però la realitat no convida a l’autocomplaença, sinó a la perseverança i a redoblar els esforços en aquesta direcció, perquè la inversió continua sent insuficient, massa lluny encara del que marca la llei, i els resultats també estan lluny de ser satisfactoris, com ho demostren les últimes proves de competències bàsiques. Una altra cosa és si els sindicats que han convocat la vaga l’encerten en aquesta estratègia de radicalitat i conflictivitat permanent, que d’altra banda també ha esquerdat la unitat d’acció amb què els diferents sindicats educatius afrontaven les reivindicacions del sector. Potser sigui hora d’aparcar vells greuges, valorar els avenços i la direcció que assenyalen i treballar plegats per continuar reforçant el sistema i millorant-ne els resultats.