Gestionar la immigració com cal
El compromís assolit entre el PSOE i Junts d’avençar cap a la delegació a Catalunya de les competències en matèria d’immigració retorna al primer pla un debat que és necessari encarrilar amb rigor i sensatesa per evitar el relat demagògic de la ultradreta. D’entrada, si és que s’arribés a materialitzar, el traspàs seria bo com ho és qualsevol horitzó amb més contingut competencial, perquè hauria d’anar associat a la injecció de més recursos. Sobretot tenint en compte que l’actual titular d’aquestes competències, o sigui l’Estat, ha estat incapaç d’afrontar la problemàtica, amb continuades batzegades i enduriments legislatius en funció de qui governava. També és igualment positiu abordar de cara, sense defugir-lo, un tema que afecta tots els serveis públics, des de l’educació fins a l’ensenyament passant per la sanitat, donant suport als ajuntaments, que són els que ho gestionen des de primera línia.
Però de la mateixa manera és imprescindible impedir que el discurs xenòfob contamini el debat, evitant per exemple associar la immigració amb la delinqüència. És evident que una part de la població nouvinguda pot cometre delictes, com els pot cometre qualsevol persona nascuda aquí. El de la inseguretat, doncs, no és un aspecte que s’hagi d’abordar des de les polítiques migratòries sinó des del Codi Penal, l’eina adequada per castigar com cal els delinqüents i els reincidents, provinguin d’on provinguin. El tema de fons, és a dir com s’absorbeix l’augment de població que ve de fora, com s’atenen les seves necessitats i com la incorporem al teixit productiu, s’ha d’encarar des de les polítiques socials, un terreny en el qual Catalunya fa molts anys que treballa. És el famós equilibri entre els drets i deures com a model d’integració, de convivència i d’ascensor social, la clau d’èxit de les polítiques migratòries. Lamentablement, d’ençà d’aquell llunyà Pacte Nacional per a la Immigració signat el 2008 per partits polítics, agents socials i entitats diverses, s’ha perdut impuls. Per això, en lloc de convertir ara la possible delegació en una arma política, cal que els partits vagin a l’una i aprofitin l’ocasió per a bé.