Una universitat per als nous temps

La universitat pública ha estat la protagonista indiscutible de l’ensenyament superior durant dècades, segles. Per mèrits propis però també perquè el sistema de titulacions necessàries per exercir en una professió establia una mena de monopoli formatiu. A partir d’un moment, d’aquest sistema participen també les universitats privades, que en el cas de Catalunya en molts casos no tenen ànim de lucre. Ens agradi o no, aquest model està en crisi i la raó és multifactorial, però podem destacar tres motius que estan interconnectats. El primer és que internet i la digitalització han creat les condicions perquè l’oferta d’ensenyament i, en concret, la de l’ensenyament superior salti barreres geogràfiques, econòmiques i mentals, i molts més actors puguin fer propostes que s’adaptin millor als usuaris potencials. Estem parlant de plataformes digitals d’ensenyament, empreses privades d’altres sectors que habiliten acadèmies ‘ad hoc’ com a manera de captar talent, universitats de fama internacional que pesquen alumnes arreu i, potencialment, multinacionals tecnològiques com ara Google i Amazon. En aquests casos, el qualificatiu “no lucratiu” es fa miques perquè es tracta d’un mercat molt atractiu. La segona raó deriva d’aquesta: l’economia evoluciona ràpidament i necessita un altre tipus de perfils professionals i un altre tipus de formació, segurament amb més cintura per adaptar-se als canvis i més enfocada a les habilitats i no tant al coneixement. Per acabar, aquesta demanda està trobant millor resposta a les seves necessitats en la nova oferta d’ensenyament superior. Cal dir també que l’oficialitat d’un títol universitari, expedit per una universitat pública i signat pel rei, ja no té tant pes en els processos de reclutament. El monopoli ja no és tal i el problema és que el sistema que protegia les universitats públiques també les ha fet lentes i pesades. En definitiva, tenen moltes dificultats per adaptar-se. Als anuncis catastrofistes que pronostiquen la desaparició de moltes universitats, s’hi ha de respondre des dels governs amb recursos, facilitats perquè puguin ser àgils i amb vigilància sobre la nova oferta, per exigir garanties per als alumnes i per a la societat, com es fa amb les públiques.