L’OTAN es fa (massa) gran
L’Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord (OTAN), celebra el 75è aniversari amb una certa sensació de ‘déjà vu’. L’any 1949 va nàixer per protegir la vella Europa de l’amenaça que suposava la Unió Soviètica (URSS) i els seus satèl·lits i, tres quarts de segle després, reneix amb més força que mai altre cop contra l’amenaça russa, explicitada en la invasió d’Ucraïna i la política expansiva de Vladímir Putin. La diferència principal és que aquella OTAN formada per únicament 12 països tenia un caràcter clarament dissuasiu, mentre que aquesta, amb 32 països membres, incloent-hi els exsoviètics i alguns històrics neutrals (Suècia i Finlàndia), i físicament més a prop que mai de Moscou, ha deixat enrere la contenció per fer bandera del militarisme com a nova doctrina de defensa contra qualsevol amenaça. Una filosofia que ja ha posat en pràctica als Balcans, després a l’Orient Mitjà (Iraq i Afganistan) i a Ucraïna, ara sí, contra el gegant rus i amb una pressió per augmentar la despesa per sostenir aquest pols i més enllà d’una eventual passa enrere dels Estats Units de la mà de Trump o del bloqueig republicà a l’ajut militar.
La pregunta és si tot això acosta Europa a la seguretat o a un conflicte bèl·lic a gran escala tan aparentment inevitable com absolutament indesitjable. Ningú posa en dubte que Putin ha tibat molt la corda amb un atac criminal a Ucraïna, amb amenaces a tort i a dret i situant armament nuclear tàctic a Bielorússia, a pocs quilòmetres de la frontera de Polònia i els països bàltics, però també l’OTAN està jugant amb foc amb una expansió en marxa que s’atansa i envolta cada cop més Rússia. L’altra gran qüestió és si aquest increment exponencial de la despesa militar que haurien de fer França, Itàlia, Alemanya, Espanya, República Txeca, Romania, Bulgària, Croàcia, Turquia, Països Baixos, Noruega, Luxemburg i Bèlgica per arribar al 2% del seu PIB tal com demana insistentment el secretari general de l’OTAN Jason Stoltenberg (i al darrere els EUA), brandant l’espantall de Putin, garanteix realment el progrés d’Europa o sí l’única garantia és que el cercle virtuós de la indústria armamentística girarà encara més ràpid.