La Conferència de Presidents que es va celebrar el 6 de juny passat al Palau de Pedralbes de Barcelona no passarà a la història pels resultats que va aportar, sinó per una nova mostra del contrapoder que representen les autonomies i pel gest d’escarni que va protagonitzar la presidenta de la Comunitat de Madrid. Isabel Díaz Ayuso busca insistentment convertir-se en protagonista de cada trobada i, de passada, malda per evitar que es parli dels seus incendis domèstics, com ara la nefasta gestió de les residències de la gent gran durant la pandèmia de la covid o els negocis de la seva parella. Resulta esperpèntic que la que es va voler convertir en defensora de la llibertat en plena pandèmia sigui incapaç de respectar la voluntat dels altres d’utilitzar la seva pròpia llengua. Fa anys, en un llibre pioner, el polític Francesc Ferrer i Gironès advertia que “els espanyols necessiten la catalanofòbia [...] per a la seva cohesió interna” i que es tractava d’un argument “de gran rendibilitat electoral en qualsevol contesa electoral”. La utilització permanent del recurs que fan els barons territorials, tant del PP com del PSOE, és una bona mostra que l’aversió cap a Catalunya dona vots i, per damunt de tot, és un exemple preocupant que hi ha qui sustenta el seu projecte polític en la intolerància.

A banda d’això i de la mala educació que demostra dia rere dia, el cas d’Isabel Díaz Ayuso i els missatges que poden trobar-se diàriament a les xarxes socials posen de manifest que la catalanofòbia es troba ben arrelada en la societat espanyola. L’aversió i escarni a tot allò que prové de Catalunya és permanent i, en alguns casos, es manifesta amb una absoluta impunitat. Deixant de banda el cas de l’internauta que feia escarni de les víctimes catalanes de l’accident de Germanwings, la major part dels casos passen com si res, sense cap càstig, tot i que l’article 510 del Codi Penal preveu multes de fins a quatre anys de presó per a les persones que “fomentin, promoguin o incitin directament o indirecta a l’odi, hostilitat, discriminació o violència contra un grup”. La immensa majoria de les denúncies, però, acaben arxivades.