Ha hagut de ser un jutjat d’instrucció d’una localitat de poc més de 55.000 habitants de la comarca del Vinalopó Mitjà, el que per primera vegada hagi cridat a declarar els presumptes autors i responsables de crims contra la humanitat comesos els darrers mesos del franquisme. La titular del jutjat de primera instància número 1 d’Elda ha citat l’exministre Rodolfo Martín Villa i l’agent de la policia armada Daniel Aroca del Rey per l’assassinat del jove Teófilo del Valle en el marc de les repressions contra els treballadors, el 1976, en aquesta localitat del País Valencià. El tribunal d’Elda investiga el cas després d’haver admès a tràmit la querella interposada l’any passat pel germà de Teófilo del Valle, la primera víctima per mort violenta provocada per les forces de l’ordre públic després de la presa de possessió de Joan Carles I com a cap d’estat. Llavors Martín Villa, exgovernador civil de Barcelona, era ministre de Relacions Sindicals amb Arias Navarro.

Fins ara l’única actuació judicial contra els crims del franquisme i la Transició havia arribat de l’Argentina, on van haver de recórrer diverses víctimes i associacions després que els tribunals espanyols enterressin les més de 155 querelles presentades emparant-se en la prescripció dels delictes o l’exoneració de responsabilitat penal derivada de la llei d’amnistia del 1977. Considerant aquells crims contraris a la humanitat i, per tant, imprescriptibles, la jutgessa de Buenos Aires María Servini va imputar Martín Villa per la vinculació, ja com a ministre de l’Interior, en la massacre de Vitòria i els assassinats de manifestants a Pamplona, Madrid i altres ciutats entre 1976 i 1978. Espanya no va executar les ordres de detenció internacionals dictades per Servini que, al final, va citar Martín Villa a declarar telemàticament des del consolat argentí a Madrid i que manté la causa oberta. Sigui com sigui, i al marge del recorregut que acabi tenint, cal celebrar la decisió del jutjat d’Elda, un pas inèdit que trenca amb la tradició seguida fins ara per la justícia espanyola i que, si prosperés, obriria la porta a la reparació d’altres crims que, com el que va llevar la vida a Del Valle, continuen impunes gairebé 50 anys després.