La dansa, cap i cos a les escoles
L'expressió corporal, el moviment del cos, l'exercici físic a les escoles s'ha limitat al llarg de molts anys a les taules de gimnàstica sueca o als salts al plint o el poltre i a llargues curses fent rotllanes al pati. A més d'aquesta mena d'exercicis estrictament esportius, hi ha altres maneres d'exercitar el cos de manera creativa i artística. Tal com van demanar els coreògrafs catalans el dia de la dansa, celebrat dimecres passat, aquesta disciplina hauria de formar part de les assignatures que s'imparteixen en l'ensenyament de primària, perquè combina, com ja anunciava la vella dita romana, les dues parts essencials que donen sentit a l'ésser humà: ment i cos. La dansa és un exercici físic que té com a valor afegit la recerca de la plasticitat i de la bellesa, valors que també estan relacionats amb el pensament. La creació de coreografies és una feina que requereix imaginació, gust, coneixement del cos i, sobretot, la possibilitat de treballar en equip. Si un dels ballarins falla, tot se'n va en orris. Aquest aspecte de socialització, a més dels valors pedagògics i terapèutics, fa de la demanda dels professionals de la dansa una encertada reivindicació.
