El petroli com a arma estratègica
El preu del barril de petroli (159 litres) està experimentant una constant davallada des del mes de juliol passat i s'està situant en uns nivells que, en els moments de la prosperitat, semblava que no havien de tornar mai més. Aquesta notable disminució s'explica per motivacions econòmiques, estratègiques i polítiques. Entre les primeres hi ha l'alentiment de l'activitat en bona part del món, que fa disminuir la necessitat d'energia. Entre les segones, que alguns països de l'OPEP, en especial l'Aràbia Saudita, estan interessats a limitar o matar la competència, especialment la derivada del ‘fracking' o de les noves prospeccions, que deixen de ser rendibles quan el preu del cru baixa d'un cert nivell. I entre les polítiques hi ha el desig de posar contra les cordes països com ara Rússia, Veneçuela i l'Iran.
Aquest panorama afavoreix les indústries que consumeixen petroli importat, com són les europees, les aerolínies i les empreses de transport, tot i que l'impacte no serà tan fort com es creu perquè el dòlar, la moneda amb què es paga el petroli, s'està enfortint. Ara bé: aquest afebliment, sumat al clima de deflació a Europa, genera una incertesa que complicarà la vida als països emergents i també als de la perifèria europea, entre les quals hi ha Espanya i Catalunya, que tindran més dificultats per finançar-se.
L'abaratiment del petroli, sempre que es mantingui, té altres efectes inesperats. El primer, que ja no és rendible buscar jaciments i, per tant, es perd temps en la creació d'una estructura de producció molt necessària per al futur. El segon, que també deixa de ser rendible investigar i desenvolupar energies alternatives, renovables i netes.