Desesperada rebaixa electoralista

Els resultats de les eleccions municipals fan pensar, més que qualsevol enquesta, que el Partit Popular rebrà una forta patacada en les pròximes eleccions generals. Resignat a la fallida del sistema bipartidista que garantia una còmoda alternança política amb els socialistes, el PP intenta ara minimitzar els danys amb un dels recursos més coneguts dels governs espanyols, que és utilitzar la fiscalitat per comprar vots. Ho va fer Rodríguez Zapatero i ara ho farà Rajoy amb una rebaixa de l'IRPF que havia d'entrar en vigor el primer de gener de l'any que ve i que, per tant, no hauria tingut efecte electoral.

Naturalment, el president espanyol ha hagut d'embolcallar la maniobra amb un vernís econòmic. El PIB està creixent per sobre del que estava previst i els ingressos fiscals augmenten. Però sobta que es parli de recuperació quan la taxa d'atur encara és la més elevada de la Unió, després de la de Grècia, quan encara no s'ha fixat el sostre de despesa pública pel 2016, quan el deute públic acumulat s'acosta al 100% del PIB, quan està clar que l'Estat espanyol no complirà el límit de dèficit fixat des de Brussel·les i quan, en definitiva, no s'ha acabat de sanejar l'estructura econòmica.

No té cap sentit que el govern espanyol pressioni tots els territoris en general, i Catalunya en particular, perquè abaixin les despeses fins a un nivell que compromet l'estat del benestar i que després abaixi ingressos via impostos, com si aquest objectiu ja s'hagués complert o com si fos una qüestió secundària. Menys ingressos fiscals ajudaran a activar el consum; però també obligaran a fer més retallades. Rajoy juga a curt termini i a la desesperada. Com Zapatero, que no se'n va sortir.