El PP vol reanimar el seu electorat

El relleu d'Alícia Sánchez-Camacho com a cap de llista del PP en les eleccions del 27 de setembre és l'intent desesperat amb què la dreta espanyola a Catalunya intentarà reanimar un electorat que en els últims temps ha fugit per anar a parar a opcions que combinen el mateix radicalisme nacionalista que els populars però que hi incorporen el discurs anticorrupció i presumptament regenerador, uns arguments, aquests últims, que per raons evidents no encaixen en l'ideari del partit del cas Bárcenas. Així doncs, la substitució com a cap de cartell de Sánchez-Camacho és en el fons una operació cosmètica que busca l'efecte revulsiu renovant la cara visible de la formació i alhora, de retruc, alliberant el partit del llast mediàtic d'un escàndol com el de La Camarga, que no ha afavorit precisament la imatge del partit conservador a Catalunya.

La cuina del carrer Génova de Madrid ha decidit, per tant, competir amb la resta de formacions en aquesta cursa de cops d'efecte a l'hora de renovar els cartells, però ho ha fet no pas precisament buscant, com la majoria de les altres formacions, una opció que permeti eixamplar les bases, sinó justament radicalitzant el seu missatge en sentit contrari, apel·lant a l'ala més dura del seu electorat tradicional. L'elecció de Xavier García Albiol és una aposta clara per desplaçar el PP de qualsevol pretensió de la més mínima centralitat política a Catalunya, enfocant l'aposta cap a l'extremisme nacionalista i populista, perillosament fronterer amb la xenofòbia. Una estratègia que busca la topada i la desestabilització d'una Catalunya que té prou experiència per defugir la temptació del xoc, perquè ja camina cap a la superació de l'escenari.