El turisme, indústria principal

Catalunya va tornar a assolir, el mes de juliol passat, una xifra rècord de turistes, concretament 2,3 milions, que consolida el país com una autèntica potència mundial del sector i confirma la bona marxa d'aquest sector de negoci que ha rebut gairebé 10 milions de viatgers estrangers en els set primers mesos de l'any. No hi ha cap mena de dubte que aquesta empenta és una notícia excel·lent per a un país on tot el sector de serveis relacionat amb la vinguda de visitants és el motor clau de l'economia. En l'elecció de Catalunya com a destinació turística hi ha molts factors externs que hi influeixen, com ara la situació de conflicte en moltes destinacions que en principi podrien resultar competència directa, però és indiscutible que alhora cal fer esment del bon servei i els atractius incontestables que s'ofereixen al visitant. Uns atractius i una qualitat de l'oferta que, per cert, el procés sobiranista no tan sols no fa contraure sinó que, amb la hipòtesi de la creació d'un estat nou, podria resultar un al·licient nou.

L'empenta de la indústria turística a casa nostra és un gran actiu però alhora representa un risc considerable per dos fets fonamentals. El principal és que la potència d'aquest sector no generi un desequilibri en una economia nacional en què caldria defugir el monocultiu del turista per equilibrar els diferents àmbits productius, especialment la indústria i les noves tecnologies. El segon és la capacitat del territori, a tots nivells, d'absorbir unes xifres de visitants que comportaran cada cop una tensió i un estrès social, urbanístic i mediambiental difícil de gestionar. La gallina dels ous d'or no pot ser ni l'única del corral que pongui, ni pondre de manera insostenible.