Parlament en campanya

La compareixença del president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, inicialment convocada amb l'objectiu de donar explicacions sobre la convocatòria de les eleccions plebiscitàries del 27-S es va tornar a convertir en una àgora per llançar insinuacions (algunes, per cert, fetes des de partits enllotats com cap altre en el terreny de la martingala), desqualificacions i conjectures sense proves i per convertir la sala de compareixença en un plató de debat electoral. Els mateixos partits i líders polítics que s'havien estirat els cabells i que havien acusat el president d'intentar convertir la diputació permanent de la cambra en una plataforma per fer propaganda electoral van caure, justament ells, en el simple míting de precampanya, en la desqualificació gratuïta i en l'intent d'aprofitar la finestra mediàtica sense aportar cap prova sobre les seves acusacions de corrupció i cap argument que no sigui conegut sobre la convocatòria d'eleccions del dia 27 de setembre.

El president Mas pot ser acusat d'intentar aparèixer com a víctima dels atacs utilitzant la seva compareixença parlamentària, certament. Però no és menys cert que ahir la totalitat dels grups parlamentaris van mossegar l'ham, diligentment l'un darrere l'altre, per convertir-lo en el gran protagonista del moment polític. Un greu error estratègic i una mostra de ceguesa política. Perquè intentar convertir les eleccions en un plebiscit sobre la figura d'Artur Mas és una equivocació que poden pagar molt cara les formacions que s'obsessionin, a favor o en contra, en aquest objectiu. Perquè la ciutadania és prou madura per saber que el que està en joc no és el futur d'una persona sinó la supervivència d'un país.