Quan els protagonismes porten a la fragmentació

Un dels mals recurrents del sobiranisme i més específicament de l'independentisme català ha estat la tendència a la fragmentació. Durant molts anys seure quatre independentistes en una mateixa taula equivalia a aconseguir un parell d'escissions. Semblava que la conjunció d'elements i situacions que van portar a la celebració de la consulta d'Arenys de Munt sobre la independència donava per superat l'estadi de les divisions. Tothom semblava tenir molt clar que ens trobàvem davant un moment històric de prou rellevància per deixar enrere divisions causades per matisos, en virtut d'una causa comuna. Això passava en l'àmbit de la societat civil, mentre els partits sobiranistes estaven, i estan, embolicats en una història de divisions, provocades per l'aparició de Reagrupament.cat. A l'hora de la veritat, però, les coses s'han complicat. Tothom semblava tenir clar que la proposta de noves consultes havia d'unir les plataformes sobiranistes i els càrrecs electes aplegats a Decidim.cat partidaris d'una opció sobiranista. Però uns i altres han fet drecera sense comptar amb la parella, i aquí és quan l'assumpte s'ha enverinat. Dissabte, Decidim.cat va triar unes dates i es va erigir en organitzador de les consultes. Dilluns, les entitats, mogudes pels impulsors de la consulta d'Arenys que se sentien menystinguts, van reaccionar i van anul·lar totes les decisions dels càrrecs electes reclamant que són els únics legitimats per organitzar les consultes. En el fons, certes ànsies de protagonisme i la por que els polítics controlin el procés han originat aquesta reacció. Com reaccionarà ara Decidim.cat? Algú haurà de posar-hi seny, perquè la divisió de l'independentisme no porta enlloc.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.