El drama humà repta Europa

Europa, que fins ara havia amagat el cap sota l'ala davant la immigració que fuig de la pobresa, es veu ara sobrepassada i obligada a reaccionar davant la immigració que fuig de les guerres. Però, un cop més, ho fa amb una idea força peculiar de la urgència del problema i amb l'habitual incapacitat per consensuar una resposta conjunta dels vint-i-vuit països membres. Pel que fa a la primera qüestió, els ministres de l'Interior s'han donat quinze dies de marge per autoconvocar-se a una reunió d'emergència en què se suposa que s'aprovaran mesures per afrontar l'arribada de desenes de milers de persones a Grècia, Itàlia i els Balcans. La burocràcia del gegant europeu continua essent, doncs, el seu principal taló d'Aquil·les. Pel que fa a la segona qüestió, la proposta germanofrancesa de repartir els contingents humans per quotes, topa no només amb
les reticències del govern espanyol, sinó amb l'absoluta indiferència d'altres governs, que exhibeixen com a única sortida l'expulsió
i el tancament de fronteres.

El nou drama humà exigeix més compromís amb aquells que ho necessiten i més esforços de tothom. També de l'Estat espanyol, que en el passat va afrontar en solitari el desembarcament massiu de bots d'immigrants de l'Àfrica però que ara no es pot desentendre de l'acolliment de nous refugiats. Europa, que ha fracassat a l'hora d'assolir una política econòmica comuna, no es pot permetre fracassar també en el terreny dels drets humans. Per això és imprescindible que el degoteig d'imatges terribles que tots hem contemplat impacti en els governs dels vint-i-vuit socis fins al punt d'imposar-se en les seves agendes, sense egoismes ni insensibilitats.