Un ministre ben poc responsable
La relliscada del ministre de Defensa, Pedro Morenés, que va insinuar de manera prepotent i perdonavides que si els catalans fem bondat l'exèrcit no caldrà que intervingui, va posar una veu més en aquesta olla de grills desconcertada en què s'ha convertit l'Estat espanyol per intentar evitar que el poble català decideixi el seu futur, especialment si aquesta decisió comporta obtenir la independència. Ja queden lluny els dies en què les autoritats espanyoles podrien haver presentat algun argument convincent per demostrar al poble català que té alguna oferta d'encaix raonable en comptes d'insults, menyspreus i càstigs econòmics i culturals permanents. Descartada la possibilitat d'una actuació sense prepotència, l'escalada d'exabruptes i amenaces sembla no tenir aturador i la tongada d'ahir, desmentida a corre-cuita per la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, no només és una exageració que l'Estat té clar que no pot convertir en realitat, sinó que demostra que a l'executiu de Rajoy cada cop hi ha més gent que ha perdut els papers.
Tants anys volent fer veure a la ciutadania que a Catalunya no passava res han convençut els mateixos autors de la mentida, que ara obren els ulls astorats per una realitat que els cau al damunt amb una força democràtica i pacífica contra la qual no tenen armes disponibles per lluitar, perquè les úniques armes possibles per combatre les urnes no són les que utilitzen els militars. La relliscada d'ahir, en definitiva, és més fruit d'uns nervis mal païts que no pas una amenaça real, l'única de totes que l'Estat sap amb certesa que és falsa i inaplicable per no dinamitar la poca credibilitat que li queda en qüestions de qualitat democràtica.