Joc brut en un escenari impossible
És la confirmació que, davant l'absència d'arguments que vagin més enllà de les etèries bondats de la unitat a la força, el govern espanyol no té altra solució que recórrer a la por. I com que el seu discurs ja no commou ningú, ho ha de fer a través de persones i institucions interposades. Tal és la funció del recent comunicat de l'Asociación Española de Banca, insinuant una retirada de les entitats de crèdit i d'estalvis, i de la desafortunada intervenció del governador del Banc d'Espanya, Luis María Linde, invocant un ‘corralito' en la república catalana.
La intervenció de l'AEB i de la CECA (que agrupa les poques caixes d'estalvis que queden) s'entén fàcilment. L'organització de l'economia espanyola, i amb ella la bancària, depèn en gran part dels decrets del govern espanyol. I Luis María Linde, senzillament, va ser escollit pel Partit Popular. No se'ls pot demanar cap anàlisi freda en aquestes circumstàncies. El que preocupa és que aquest escenari apocalíptic que presenten aquestes autoritats financeres i monetàries és impossible i, per tant, els seus avisos o són fruit de la mala fe o és que han rebut una pressió insuportable del govern espanyol. En qualsevol cas, el mal que això ha causat en la seva credibilitat com a financers, aquí i a Europa, serà de difícil reparació.
Una reflexió final: un estat que no té cap argument sòlid i només recorre a l'amenaça, a la por i a la mentida descarada per mirar d'influir en el sentit del vot dels seus ciutadans –quan no de fer-los xantatge– demostra ser molt dèbil i tenir poca fe en la democràcia, quan li porta la contrària. Cal allunyar-se'n com més aviat millor.