El 27-S, el dia que comença el futur

L'independentisme va obtenir ahir un resultat sense precedents col·locant més de setanta diputats favorables a la independència al Parlament de Catalunya. Una victòria aclaparadora acompanyada d'una dada estadística que encara la fa més gran i reveladora: la participació més alta de tots els temps en unes eleccions catalanes. El poble ha parlat, ha parlat massivament i ha parlat majoritàriament en favor de la independència d'un país que reclama una nova relació amb Espanya des de la sobirania, des del tu a tu, des de la fi de la subordinació que fa 300 anys que dura. La por no ha aturat l'esperança i gairebé dos milions de ciutadans han dit adéu a Espanya.

El poble ha complert i ara és l'hora que la política parlamentària torni a agafar el relleu i faci que aquest procés no quedi embarrancat en disputes inútils per saber qui o com s'encapçala un projecte transitori en el marc d'un procés constituent. És molt important que aquesta cohesió que s'ha mostrat fins ara continuï impertorbable. Serà determinant que les discrepàncies programàtiques entre les dues forces independentistes que no fan referència a tot allò que no és la construcció del nou estat no bloquegin un camí que té un full de ruta molt ben definit.

L'Estat no ha escoltat fins ara i no sembla que estigui disposada a fer-ho. Una prova meridiana de l'estat avançat de la desconnexió amb Espanya és el fet que els dos grans partits espanyols no són capaços ni de liderar un unionisme que a Catalunya està encapçalat per un partit espanyolista català. Aquest és l'abast del canvi de registre. Aquest és el mapa polític que tot Europa veu. El passat va acabar ahir.