L'entrada de Rússia al vesper sirià

La implicació decidida de Rússia en la guerra de Síria representa sobre el paper un plus de complicació en l'envitricollat vesper sirià, un conflicte en què després de més de quatre anys de guerra cada cop és més difícil dirimir qui és l'enemic i de qui és enemic. L'ignominiós règim de Baixar al-Assad va provocar un conflicte que s'ha anat enverinant amb l'entrada de diferents actors, des dels rebels que inicialment s'oposaven al règim fins a Estat Islàmic, els kurds i tots els interessos internacionals a diverses bandes i sovint contraposats i aliats alhora que
han anat confluint i consolidant l'enquistament d'una guerra en què
ja no hi pot haver guanyadors sinó només perdedors i derrotats.

És en aquesta situació que el paper de Rússia en defensa del règim pot influir en la resolució d'un conflicte en la mesura que identifica una de les parts que podrien haver d'acabar asseient-se en una taula de negociació. Baixar al-Assad ha estat marcat com l'enemic principal a batre durant molt temps per la coalició occidental, especialment per França. Tanmateix, només cal veure l'entorn immediat de la regió per saber quin és el preu d'ensorrar les estructures d'estat en qualsevol territori, amb exemples catastròfics com els de Líbia i l'Iraq. El laberint bèl·lic sirià cada cop s'acosta més a una selva destinada a sucumbir sota la llei del més fort, amb la particularitat que la
lluita és entre dèbils. En aquest context, la intervenció de Rússia és vista alhora amb preocupació pels que consideren que Putin vol recuperar a canonades un paper de primera fila mundial, però alhora amb interès perquè els russos han identificat en Al-Assad el clau roent on agafar-se per buscar una sortida.