Un model limitat de creixement
L'atur ha augmentat al setembre, com és normal en una economia que, com la catalana, depèn en gran part del turisme. La xifra total de persones sense feina, tot i la seva disposició a treballar, arriba ara a les 513.187, o sigui, 6.881 més que a l'agost. És clar que en les estadístiques sempre és possible trobar-hi alguna raó de consol. Per exemple, que tot i aquest esperat augment, l'atur continua estant notablement per sota del que es registrava fa un any. Però la taxa general és superior al 19%; és a dir, 10 punts per sobre del que permetrà dir que Catalunya està deixant la crisi laboral enrere. Als altres territoris dels Països Catalans l'atur ha tingut una evolució similar.
És cert que Catalunya, en general, està creant ocupació en els últims mesos, i que la disminució d'activitat en un sector que dóna molta feina té efectes aparents en les estadístiques. Però també és cert que l'ocupació s'està generant gràcies a salaris baixos i amb contractes precaris. Amb la reforma laboral que va imposar el PP a l'inici de la legislatura, ha perdut importància la distinció entre el contracte temporal i l'indefinit. Tots estan amenaçats per la precarietat.
L'economia catalana guanya pes perquè ha augmentat la productivitat. Però aquest augment s'ha fet sobre salaris baixos. És un recurs que té un recorregut curt i efectes secundaris perillosos. Per exemple, desincentiva l'empresari a buscar mecanismes de millora, com la formació permanent i la inversió en béns d'equipament. Però també implica que les cotitzacions són menors i, per tant, amenacen el sistema de la seguretat social. Molt més que l'envelliment de la població. Cal un canvi de model.