Imputacions polítiques i drets afeblits
La consellera d'Ensenyament en funcions, Irene Rigau, i l'exvicepresidenta Joana Ortega van sortir ahir del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya més reforçades del que hi havien entrat. Una vegada més, les accions engegades des de les institucions de l'Estat en contra del procés sobiranista tenen justament l'efecte contrari i només serveixen per carregar de raó els qui defensen el dret a decidir. La citació de Rigau i Ortega –que demà es farà extensiva al president en funcions, Artur Mas– ha posat novament de manifest la politització de la justícia i les seves contradiccions. Dues característiques que es converteixen en la millor munició per a les tres persones imputades. Gràcies a això, la línia de defensa no pot ser més clara: si la fiscalia en bloc va acordar inicialment que no hi havia motius per imputar ningú, és evident que el caire que ha adquirit després el procediment judicial no respon a motivacions jurídiques sinó polítiques. Per això, tal com ja han demanat els imputats a través dels seus advocats, el més lògic seria procedir a l'arxivament de la causa.
Els milers de persones que ahir es van concentrar davant els ajuntaments catalans –i que es van sumar a les que van acompanyar Rigau i Ortega fins a les portes del TSJC– han demostrat novament que la força del procés sobiranista és el seu caràcter cívic, pacífic i persistent. Que la comissió permanent de la sala de govern del mateix tribunal qualifiqués ahir, en una nota, d'inadmissible la participació de membres del govern en aquestes concentracions tan sols confirma l'afebliment d'un dret essencial com és el de la llibertat d'expressió en el context de la judicialització de la política.