Només cal que es faci justícia
La ramificació judicial del procés polític contra Catalunya va tenir ahir un dels episodis més incomprensibles (almenys fins ara) amb la declaració davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) del president del país, Artur Mas, citat a respondre per haver posat les urnes el 9-N amb l'objectiu de conèixer de manera democràtica les aspiracions de la ciutadania en relació amb el futur nacional. Citar judicialment un polític per haver executat un acte estrictament polític i tan diàfanament democràtic com celebrar una votació pública, oberta i transparent, és un despropòsit absolut que situa el conflicte entre Catalunya i Espanya en un carreró que només té una sortida en direcció cap a fora d'un Estat que ha perdut tota la mesura a l'hora d'afrontar la reivindicació democràtica catalana.
Vistes tant les reaccions dels principals partits espanyols com de les diferents instàncies judicials en relació amb l'extraordinària mobilització de solidaritat popular amb els tres imputats pel 9-N, sembla clar que la situació només pot empitjorar. L'obcecació per voler resoldre amb la pura i simple repressió judicial inspirada pel poder executiu fa preveure que la causa continuarà fins a un final esperpèntic en què la voluntat popular, com ja va passar amb l'Estatut, quedi anul·lada per uns tribunals teledirigits. En aquest sentit, la mostra d'escalf popular que va rebre ahir el president Mas no es pot interpretar de cap manera com una voluntat de condicionar els jutges sinó, en primer lloc, una mostra absolutament respectuosa de llibertat d'expressió i, de passada, una reivindicació de fons que precisament és en favor de l'administració de justícia en el marc de la separació de poders.