Un nou bisbe amb molt a demostrar
El relleu del cardenal Lluís Martínez Sistach per l'actual bisbe de Logronyo, Juan José Omella, al capdavant de l'Arquebisbat de Barcelona, ha suposat una gran decepció en bona part de la comunitat cristiana catalana. I no pas per la vessant social i la proximitat d'Omella amb la nova política oberta del papa Francesc, sinó pel fet que el nou bisbe no només no és català, sinó que desconeix –i ho admet francament– la realitat cultural i social de Catalunya, un greu handicap més en aquests moments claus que viu el país.
Omella parla i entén el català, és nascut al Matarranya, a la Franja de Ponent, i això és positiu –ja només faltaria que el bisbe de Barcelona no conegués la nostra llengua!–, però ha fet tota la seva carrera a Aragó i a la Rioja, lluny del país que l'acollirà a partir d'ara i on assumirà el càrrec més important de l'Església. El papa Francesc ha obviat, en aquest sentit, el clam de la prelatura i els fidels catalans, expressat des de fa molt anys, en el sentit que es volen bisbes del país. Una tradició que, d'altra banda, no es trenca gairebé mai arreu del món i que denota, un cop més, l'anormalitat política en què vivim.
Les pressions del govern espanyol s'haurien fet notar, doncs. De fet ja és del tot inusual que se sabés el nomenament un dia abans mitjançant l'agència oficial espanyola de notícies. Potser és que el govern del PP estava ansiós de fer públic que havia aconseguit imposar un bisbe que no s'ha alineat amb les tesis obertes de l'Església catalana sobre el dret a decidir de la nació catalana. Omella va dir ahir que volia conèixer els catalans i Catalunya. Segur que hi troba tota l'ajuda, però també la màxima exigència.