Que els refugiats no ho paguin
El fet que, en un primer moment, se sospités que alguns dels atacants de París haurien entrat a Europa com a refugiats ha fet aixecar veus alertant que calen més controls sobre els milers de persones que, fugint de la guerra i la fam, arriben cada dia des de Síria, l'Iraq o el nord d'Àfrica. Sortosament, també van sorgir, de seguida, altres veus, com la del president de la UE, Jean-Claude Juncker, alertant que no cal barrejar conceptes i que, justament, molta de la gent que es juga la vida per arribar fins a Europa ho fa perquè fuig de les brutalitats d'Estat Islàmic.
L'advertiment de Juncker no pot amagar, però, que la UE continua fent el ridícul més absolut en la crisi dels refugiats. Malgrat les nombroses cimeres fetes fins ara per intentar resoldre la qüestió, no ha aconseguit frenar el flux en el seu origen, no ha establert els mitjans adequats per acollir i traslladar en condicions els refugiats des de Grècia, i tampoc ha estat capaç d'organitzar una eficaç i ràpida distribució cap als països de destí. Tampoc no s'ha aconseguit, per exemple, establir mètodes segurs i pràctics que permetin als refugiats demanar asil sense haver de jugar-se la vida en mans de les màfies, i les notícies de naufragis i morts continuen arribant dia sí, dia també. També continuen desfilant, en deplorables condicions, centenars de refugiats pels camps d'Eslovènia i Croàcia, en una imatge que hauria d'avergonyir els dirigents europeus. Uns governs que és cert que es
mouen, però amb resultats minsos. Només cal veure com ha acabat l'última cimera amb els països africans o com van les negociacions amb una Turquia que vol aprofitar
la crisi dels refugiats per obtenir més privilegis d'Europa.